"Tertulias educativas"

Conferència del magistrat Emilio Calatayud Pérez, degà del jutjat de menors de Granada. Analitza la relació de la societat -pares, educadors, administració- amb els joves. A més de ser molt interessant és entretingut.

Lliçó Magistral 1.

I Lliçó Magistral 2.

Com pot ser que encara hi hagi tanta gent que cregui que és un error que l'educació sigui obligatòria fins als 16 anys?

En uns casos, per motius econòmics. En altres, que vull suposar que són els que tenies al cap quan vas fer l'escrit, per comoditat. Trist.

Mòbils

Segons un estudi de BBDO Europe, el 22% dels espanyol deixarien a mitges una relació sexual per tal d'arribar a temps a contestar el telèfon mòbil, l'estudi en treu la conclusió que són uns dependents tecnològics. Personalment crec que o són uns tarats o necessiten un/a amant.

N'estic segura són gent que no està bé :

• A la feina, altrament no s'entendria que contestessin abans una trucada de telèfon -tant se val si personal o professional- que demanar disculpes per deixar una reunió, interrompre una conversa o deixar una feina de costat...
• Amb els amics, altrament, no s'entendria que deixessin a mitges una conversa per parlar per telefon, que caminessin al costat d'algú parlant amb un altra persona, que sortíssin al carrer i abandonessin la festa per tal sentir millor la conversa telefònica...
• Amb la família, altrament, no s'entendria que diguessin als seus fills: "ja farem els deures després", "espera't un moment", "calla d'una vegada que no veus que estic parlant"...
• Amb la seva parella, altrament no s'entendria que la deixessin de banda per una simple trucada...
• Amb..... quantes altres situacions?

Només espero que no ens passi a nosaltres.

Maragall

"Pasqual Maragall es uno de los pocos hombres libres que quedan en estos tiempos" Antoni Puigvert, La Vanguadia 21-10-07.

Els mediocres no suporten els homes lliures i, pobrets, facin el que facin, tinguin els càrrecs que tinguin, continuaran sent mediocres.

Curiosa la seva trajectòria. Potser d'aquí uns quants anys, si només llegim els titulars del seu currículum, podem arribar a pensar que ha estat un home que ha triomfat en la vida política. No obstant, els que hem viscut el mateix període històric que ell, sabem fins a quin punt ha estat criticat, menystingut i qüestionat.
Li han dit de tot, no li han valorat mai la seva feina, li han fet mobbing els seus i, fins i tot, els mitjans de comunicació s'han inventat una expressió "fer maragallades" per definir aquelles accions peculiars que no obeixen, aparentment, a cap lògica.

Ara tot és diferent: anunciada la seva malaltia, només hi ha lloc per als elogis. M'ha recordat a aquells personatges a qui es fan homenatges un cop estan morts. Que trist, tot plegat!