"Tertulias educativas"

Conferència del magistrat Emilio Calatayud Pérez, degà del jutjat de menors de Granada. Analitza la relació de la societat -pares, educadors, administració- amb els joves. A més de ser molt interessant és entretingut.

Lliçó Magistral 1.

I Lliçó Magistral 2.

Com pot ser que encara hi hagi tanta gent que cregui que és un error que l'educació sigui obligatòria fins als 16 anys?

En uns casos, per motius econòmics. En altres, que vull suposar que són els que tenies al cap quan vas fer l'escrit, per comoditat. Trist.

Mòbils

Segons un estudi de BBDO Europe, el 22% dels espanyol deixarien a mitges una relació sexual per tal d'arribar a temps a contestar el telèfon mòbil, l'estudi en treu la conclusió que són uns dependents tecnològics. Personalment crec que o són uns tarats o necessiten un/a amant.

N'estic segura són gent que no està bé :

• A la feina, altrament no s'entendria que contestessin abans una trucada de telèfon -tant se val si personal o professional- que demanar disculpes per deixar una reunió, interrompre una conversa o deixar una feina de costat...
• Amb els amics, altrament, no s'entendria que deixessin a mitges una conversa per parlar per telefon, que caminessin al costat d'algú parlant amb un altra persona, que sortíssin al carrer i abandonessin la festa per tal sentir millor la conversa telefònica...
• Amb la família, altrament, no s'entendria que diguessin als seus fills: "ja farem els deures després", "espera't un moment", "calla d'una vegada que no veus que estic parlant"...
• Amb la seva parella, altrament no s'entendria que la deixessin de banda per una simple trucada...
• Amb..... quantes altres situacions?

Només espero que no ens passi a nosaltres.

Maragall

"Pasqual Maragall es uno de los pocos hombres libres que quedan en estos tiempos" Antoni Puigvert, La Vanguadia 21-10-07.

Els mediocres no suporten els homes lliures i, pobrets, facin el que facin, tinguin els càrrecs que tinguin, continuaran sent mediocres.

Curiosa la seva trajectòria. Potser d'aquí uns quants anys, si només llegim els titulars del seu currículum, podem arribar a pensar que ha estat un home que ha triomfat en la vida política. No obstant, els que hem viscut el mateix període històric que ell, sabem fins a quin punt ha estat criticat, menystingut i qüestionat.
Li han dit de tot, no li han valorat mai la seva feina, li han fet mobbing els seus i, fins i tot, els mitjans de comunicació s'han inventat una expressió "fer maragallades" per definir aquelles accions peculiars que no obeixen, aparentment, a cap lògica.

Ara tot és diferent: anunciada la seva malaltia, només hi ha lloc per als elogis. M'ha recordat a aquells personatges a qui es fan homenatges un cop estan morts. Que trist, tot plegat!

Jubilació ve de "jubilare"?

Tinc entès que jubilació ve del terme llatí "jubilare", que significar alegrar-se.

No deuen entendre el mateix ni els metges que han manifestat reiteradament el seu desacord pel fet que la Conselleria de Salut volgués jubilar-los als 65 anys o ni la mateixa Consellera, Marina Geli, qui, ara, afirma que permetrà als metges d'algunes especialitats jubilar-se amb 70 anys.

Per mi, la jubilació, el dia que arribi, serà un motiu d'alegria, no pas perquè no m'agradi treballar o no m'agradi la feina que faig, ja us puc ben assegurar que no és el cas. Serà un motiu d'alegria perquè penso que jubilar-se d'una feina, d'una ocupació per poder-ne fer una altra (com pugui ser ocupar-me de la gent que tinc al costat o fins i tot de mi mateixa) és una bona cosa; els canvis, malgrat que se'ns faci difícil veure-ho, són bons, eviten la rutina, fomenten la imaginació i promouen la revitalització.

A més a més n'he estat sempre convençuda: les persones hem de ser capaces de promoure la renovació, les persones no sóm imprescindibles, ni ens hem de fer imprescindibles; creure's insubstituïble és caure en el parany de l'excessiu narcissisme.

No puc estar més d'acord amb tu, la jubilació és motiu d'alegria, no per deixar de treballar, sinò per la possibilitat de fer totes les coses (o algunes) que sempre hem desitjat i, gairebé sempre, hem deixat per més endavant. Si les arribem a fer o no ja és un altre tema.

També completament d'acord amb els canvis, són tan necessaris que, quan no es produeixen, sovint ens els imaginem. O potser se'n diu somnis d'això?

Com ja saps el meu sentit de la contradicció m'impedeix donar-te la raó totalment i no puc acabar sense fer una precisió al teu escrit, quan un es creu imprescindible i insubstituïble no és per un excessiu narcissisme, és per inseguretat.

Actualitat

Apagades. Renfe. Cues de 75 km.
Com és possible que, en sexe, el massoquisme estigui tant mal vist?

Doble dubte: Per què sovint alguna part del nostre cervell - el nom de la qual ignoro- fa unes associacions tan curioses?

Anunci Atletico De Madrid 2007-2008 (Oficial)

Això, publicitat.

Anunci de l'Atletico de Madrid 2007-2008 (Oficial)

Vegeu l'anunci de l'Atlético de Madrid per captar socis. És intel.ligent i divertit, dues coses gairebé impossibles de trobar juntes al món del futbol.

El món del futbol, certament, ben poques vegades és capaç d'aglutinar intel.ligència i sentit de l'humor; per això, mateix ens sorprenem cada cop que algun personatge d'aquest món fa una declaració compromesa amb alguna causa (cas Oleguer) o aplica el punt de vista que dóna l'humor (cas Cruyff).
El tema en qüestió, aquí, però, no és el futbol, és un altre: el món de la publicitat, un món on cal enginy per superar els incovenients que un producte pugui tenir.

el jueves

Llum

300.000 persones sense llum, què divertit, i jo que pensava que aquestes coses només passaven a les Garrigues.

Ja no sé si fou veritat o forma part d'aquell conjunt de llegendes urbanes: al cap d'uns mesos d'un famosa apagada de llum a Nova York el nombre de naixements es va notar significativement. Ara, ja tinc ganes de saber si a la primavera següent l'efecte -nollum- sumat a la calor de l'estiu incrementarà la natalitat catalana.

Vacances

Que bo ser mestre quan estàs de vacances.

Les vacances són el millor de la feina.

Benvinguda

Benvingudes, benvinguts al bloc "Quatre mans",

Un lloc des d'on anirem escrivint articles sense cap altre objectiu que passar-nos ho bé.
Si tens ganes de participar, endavant, com deia aquell, com més serem més riurem.